dijous, 28 de juny de 2012

Carta de Patricia, interina acomiadada

Patricia és una amiga de fa molt de temps. És treballadora de l'ensenyament interina en temps de retallades i revoltes. Comparteix amb nosaltres les seues preocupacions i lluites.


El meu nom és Patricia, sóc professora interina des de fà ja 6 cursos.
Enguany ha sigut un any plé de lluita i d’iniciatives comuns, front als “palos” de Consellería i del Ministerio de Educación, els docents, malgrat les tensions, hem cridat, protestat, organitzat, HEM LLUITAT, per unes condicions més justes i per una escola pública que es desmorona. També hem vist com companys rebien els colps amb resignació i es quedaven al marge de la lluita…. Però açò no acaba ací.
 Allò que pitjor he portat sempre de la situació de ser interina al País Valencià no ha sigut ni els horaris surrealistes, ni els grups “sobrants”, ni les assignatures per a plenar horari (Atenció Educativa “a tutti pleni”), ni les itineràncies sense cobrar a 70 km de casa, ni la muntanya russa emocional a final del curs amb els acomiadaments dels alumnes i companys i els “l’any que vé tornaràs, ja ho voràs!! (no he repetit centre en 6 anys) …. I més precarietats laborals inherents al interinatge.
 No, allò que sempre duc pitjor és la INCERTESSA, el mal de panxa que em comença a principis de juliol, i que enguany supose que em durarà prou messos. Amb aquest acomiadament per decret , injust, inútil (mireu les xifres de l’estalvi i compareu-les, per eixemple, amb els sous dels assesors nomenats a dit) i il.legal. Bò, il.legal fins a l’aprobació de la nova reforma laboral, ara quasi tota mena de putejament laboral és legal.
INCERTESSA laboral, i enguany, més que mai: quantes places eixiràn a juliol? Poques? Molt poques? Poquíiiissimes? M’adjudicaràn d’ofici les dos “perles” (Ayora i Ademús)? Tornaràn a enganyar-se en l’ordre d’adjudicació com l’any passat? (que m’adjudicaren d’ofici Penyíscola, preciosa, però a més de 200 km de ma casa). Serà millor agafar itinerants, afectades, parcials?? Esperar-me a setembre?? I si no arribe ni a setembre?? I si no m’apleguen substitucions fins a ves-te’n tú a saber quan?? I si m’adjudiquen d’ofici les dos “perles”?? Ahhhhh!!!
INCERTESSA  económica, i enguany, amb el “puteo y cachondeo” del Decret del 5 de Gener: no cobrarem  agost ni 5 dies de juliol;  Quan cobraré la itinerància? En juliol? En agost? En setembre? En octubre? I l’atur? En setembre? En octubre? El mateix dia que m’ingressen la itinerància ? Amb el mateix retard que el trienis? (cobrats després d’un any i mig agobiant als companys de personal i nòmines)….i que farem en Agost? Si només cobrem en casa el meu sou i som quatre??
I en mig de tota aquesta incertessa, la sensació d’acabar un curs més, satisfeta i agraïda per un treball que em fascina, que em plena i amb el que m’implique com si fos aquest centre el meu, perqué ho és.  I la ràbia de sentir-me ignorada, estafada, i desvirtuada per una administració que sols sap mirar el seu melic, la seua Megaxaxipiruli Comunitat Valenciana plena de grans events per a grans butxaques.
El personal interí fem la nostra tasca com la resta del funcionariat, i a més de no gaudir dels mateixos drets, ens emportem la major part dels desgavells de Consellería. Si ara em repensara deixar aquesta lluita (a més a més que m’enportava una galtà de ma mare) aquest curs sí que seria un fracàs….. Hem de continuar avant, pel nostre futurs i el dels nostres fills.

En altres ocasions també en compartit experiències de companys militants de CC.OO. i de gent lluitadora als centres.

Compartim experiències i lluites!!

2 comentaris:

  1. Jo porte 14 anys com tu i coincidix a que el pitjor de tota aquesta precarietat laboral es la incertessa a final de curs, 14 anys amb el cor a una ma i la rábia de sufrir descriminació a un altra, el mateix o més treball a un preu més baix, es com las rebaixes,el govern estalvia diners a costa del drets de nosaltres, es molt fort, peró m'agrada molt la gent como tu que tinc clar que solament podem fer una cosa......lluitar

    saludets
    Reyes
    Interina

    ResponElimina
  2. Fa dotze anys que sóc interí i sospitava que un dia arribaríem a aquesta situació. Conselleria ens ha tractat tot just com molts "companys" funcionaris, com escòria subhumana. L'únic aspecte positiu que puc extraure del fet que ens hagen despatxat és que no tornaré a veure els cretins que ens miraven amb superioritat i que no em tornaran a dir "paràsit" els enzes d'Intereconomato. Un salut.

    ResponElimina