Pere va ser convocat al despatx del Director del Centre
Educatiu Privat valencià on treballava per a comunicar-li una notícia que,
segons li van dir “anava a ser dolorosa per a tu”. Damunt de la taula estava el
xec amb la indemnització per acomiadament (quan encara eren de 45 dies per any
treballat), i l'endemà estava en l'atur. Havia sigut l'únic en la seua empresa
a fer vaga en la mobilització del Juny anterior.
Joan era un jove treballador, entusiasta en la faena i amb
possibilitats de promoció en l'empresa en la qual treballava. Però un dia va
demanar un salari just, i des de llavors va tenir el seu despatx allunyat dels
seus companys. El nou lloc li'l van donar a un altre més submís, clar.
Explique aquests exemples perquè els conec de primera mà,
però m'han explicat de molts més. No coneixes cap igual o semblat?. Em consta
que n'hi ha tos els dies.
Aquestes tres persones van patir l'acció d'un piquet violent
en el seu lloc de treball. Cal anar amb compte amb els piquets empresarials,
especialment en llocs de treball amb baixa o nul·la presència sindical. Poden
amenaçar-te, baixar-te el sou, explotar-te o acomiadar-te.
- Violència és un Salari Mínim Interprofessional de 641 euros amb 40 cèntims al mes.
- Violència és el denonament a famílies sense recursos per part de bancs que s'enriqueixen amb hipoteques abusives.
- Violència són 5.273.600 persones privades del dret a un treball digne (també anomenades "persones aturades").
- Violència és que es tracte de denigrar el dret democràtic a la vaga: “no se puede permitir que un grupito pueda llegar a paralizar el país” (Jose Rosell, president de la Patronal, 19 de març de 2012)
El dret a la Vaga està reconegut en la Constitució Espanyola
(en l'article 28.2), juntament amb el dret de reunió, associació i manifestació.
I existeix perquè va haver-hi gent que ho va conquistar amb lluites i
repressió, com les de MariCreu, Pere, Joan o molts altres. Però el piquet de
Rosell vol limitar-nos aquest dret.
En una vaga general uns perdrem diners, mentre uns altres i
unes altres es juguen el lloc de treball en la lluita per la dignitat. La
solidaritat de classe juga un paper important en aquest i en altres casos.
La societat valenciana s'ha mobilitzat en els carrers per
centenars de milers en defensa dels Serveis Públics i per l'Estat Social. Tots
els centres educatius han expressat el seu rebuig a les retallades (una altra
forma de violència) d'una o una altra manera. Recentment els i les estudiants
s'han oposat a la violència que vol limitar el dret de reunió i manifestació
alçant llibres al crit de “aquestes són les nostres armes”
Ni la violència empresarial, ni la por, ni la resignació
podran parar la democràcia i la dignitat.
No sabem com seran les organitzacions populars, obreres o
sindicals del futur. Però la història ens ha demostrat que mentre hi haja
injustícia, hi haurà rebel·lia organitzada.
Pau Diaz
Sindicalista de la Federació d'Ensenyament de CCOO del PV.
Molt interessant parlar de piquets empresarials i de situacions concretes que, a poc que tigam els ulls oberts, estan per tot arreu.
ResponElimina