dijous, 28 de maig de 2015

Canviem, avancem

He canviat el meu blog a aquesta nova web:






Aporta, opina, comparteix... construïm junts i juntes.

Continuem amb la defensa de l'escola pública i dels seus treballadors i treballadores.




Todo cambia!
:-)

dilluns, 2 de març de 2015

5 de març: Taula redona en defensa de l'Escola Infantil "LaMilotxa"

El proper 5 de març es realitzarà a l'Espai Social "La Barraca" de Puçol una taula redona sobre la situació de l'Escola Infantil "La Milotxa".
Recordem que l'arranjament escolar de Conselleria els suprimeix una unitat, i que la comunitat educativa s'està mobilitzant en defensa de l'educació pública infantil.
https://www.change.org/p/santiago-mart%C3%AD-alepuz-solicitamos-que-la-conseller%C3%ADa-de-educaci%C3%B3n-no-nos-cierre-una-unidad-de-3-a%C3%B1os-en-nuestra-escuela-de-educaci%C3%B3n-infantil-la-milotxa-de-puzol
 
Tots els dimarts estàn fent concentracions a les portes de l'Escola i estàn arreplegant signatures via Change: ja porten 12.000 !!!
 

Convoquem a la gent de Puçol i a la gent de l'Horta Nord que estima l'escola pública a acudir a aquest acte per informar-se i per donar suport a la comunitat educativa de "La Milotxa", perquè cap escola es tanca, perquè estimem la nostra escola!


5 de Març a les 18h a l'Espai Social "La Barraca" C/ Barraca 25
Intervendran: representant de CCOO d'ensenyament, una mare i una mestra de "La Milotxa!
convoca AMPA de "La Milotxa"

 

dijous, 19 de febrer de 2015

Per a què serveix una vaga?

Em permeto prendre la idea del títol d'un llibre recentment publicat pels llibres de la catarata titulat “Para què serveix un sindicat?” de Antonio Baylos ara que parlar de sindicats o de vagues està tan mal vist. Ara que parlar de sindicats o vagues està perseguit, ja que cal recordar a les 300 activistes encausades per participar en algun acte en les últimes vagues generals en tota la península.

La vaga és una eina de pressió que ha utilitzat i utilitza el Moviment Obrer per conquistar millores laborals o per canviar polítiques contràries als interessos de la Classe Treballadora. Consisteix a parar una jornada (o diverses) i demostrar en la pràctica que és el Món del Treball qui fa funcionar la fàbrica, qui engega les màquines, qui fa que funcione una escola o un Hospital: Som les treballadores i treballadors els qui movem el món.

En els últims anys he participat en la convocatòria i organització d'unes 10 vagues: 8 de juny vaga emprats/as públics/as, 29 setembre vaga general, 29 març vaga general, 16 i 17 de maig vaga ensenyament país valencià, 22 maig vaga general educativa, 14 de novembre vaga general europea, 24 d'octubre vaga general educativa…

D'altra banda, recentment s'ha convocat una vaga que és, al meu entendre, clarament desenfocada. El 25 de febrer han convocat una vaga només per al col·lectiu de professorat interí valencià. Quin és l'objectiu de la convocatòria?. Amb anterioritat van convocar vaga contra un acord d'interins, i ara convoquen a favor d'un acord d'interins (!). Veig una absència real d'objectiu tangible en la convocatòria. En qualsevol cas, més enllà de que l'administració ja ha dit que no hi haurà un altre acord, els convocants han demostrat reiterada i clarament la seva incapacitat o falta de voluntat d'arribar a cap acord. És a dir, que just convoquen a favor d'un acord quan tenen la certesa que no va a haver-hi. Amb el major respecte cap a qui la faça amb sinceres esperances de millorar les seves condicions laborals, reiterem: Quin és l'objectiu real dels convocants?

També aquests dies hi ha altres convocatòries que pense que val la pena comentar. Una és la convocatòria del moviment estudiantil pel 26 de febrer en defensa de la Universitat pública i per a totes. Aquesta sí és una convocatòria unitària a la qual dóna el seu suport el moviment existent en defensa de la Universitat pública. L'objectiu és clar: acabar amb el model d'estudis conegut com “3 més 2”, perquè és un pas més en la mercantilització de la Universitat i impedeix l'accés als estudis a les filles i fills de la Classe Treballadora. Recolzem la seva convocatòria, difonguem les reivindicacions, practiquem la solidaritat i participem en les manifestacions.



Precisament també es desenvolupa aquests dies una altra convocatòria de vaga en el sector educatiu que, per afectar a un grup petit de treballadores, pot passar desapercebut. Però crec que cal visibilitzar aquesta mobilització per la importància del seu significat: la vaga del sector de la discapacitat a l'Horta Nord. Les companyes, treballadores de centres d'atenció a persones amb discapacitat porten 3 mesos sense cobrar. 

En realitat la norma de la Conselleria de “Benestar” (que sarcasme), és pagar sistemàticament amb retards. No oblidem que la repercussió és no només salarial, sinó de falta de recursos per als centres que atenen a persones amb discapacitat. Han convocat vaga per als dies 24, 25 i 26 de febrer. Estan disposades a desconvocar si abans paguen, però també a seguir la lluita. Mereixen tot el nostre suport. Els centres afectats per aquests impagaments són: Centre Ocupacional Pas a Pas i el Centre d'Atenció Primerenca de L'Horta Nord a Alboraia, Ambulatori d'Estimulació Primerenca de L'Horta Nord i Ambulatori d'Estimulació Primerenca, Centre Ocupacional Reina Sofia i Centre de Dia Regna Sofia a Massamagrell.


La vaga és una eina de primer ordre per al moviment obrer. Ho va ser en el passat i ho serà en el futur. Explicita el conflicte sempre present entre capital i treball. I el seu objectiu és conquistar millores laborals concretes en la perspectiva de major justícia. A més, són una font de presa de consciència social i de classe, perquè la lluita educa.

En defensa del dret de vaga i dels 300 activistes encausats
Vaga no és delicte!

dimecres, 11 de febrer de 2015

Cap escola es tanca: L'escola infantil "La Milotxa" es concentra contra la supressió d'altra unitat

La Comunitat educativa de l’Escola Infantil “La Milotxa” de Puçol convoca concentracions tots els dimarts contra la supressió d’un aula


El 10 de febrer pel matí a les 8:30h s’ha realitzat la primera de les concentracions, amb participació de tota la comunitat educatia.

 Comunicat de premsa de la comunitat educativa de l'Escola Infantil La Milotxa

Mares, pares, mestres, xiquets i xiquetes de l’Escola Infantil “La Milotxa” de Puçol es concentraran de manera indefinida tots els dimarts contra el tancament d’un aula en la seua escola

L’arranjament escolar de la Conselleria d’Educació ha sigut especialment dur aquest curs contra la comunitat educativa de la localitat de Puçol. Encara estem a temps de revertir aquesta amenaça de retallada i aconseguir que no tanquen un aula a l’escola infantil de Puçol.

A nivell de tot el País Valencià en Infantil es perden 66 unitats. Que significa pèrdua de línees i en casos concrets pot conduir a la destrucció de col•legis sencers. Aquest situació està produïda directament per l’augment de ràtios. El descens de natalitat no justifica la disminució d’unitats. 

És important recordar que el Consell Escolar Municipal de Puçol va aprovar per unanimitat de tots els membres sol•licitar a Conselleria que no es tanque l’aula de La Milotxa. 
La Milotxa es caracteritza pel seu treball amb alumnat nouvingut i per atendre a xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials. A més sabem que de cara a la matricula del proper curs, cal considerar un augment de natalitat a la població.

Sabem que la defensa de l’escola pública ha d’esser estructural. Per això la reversió de les retallades i la recuperació de les ràtios, són imprescindibles des d’Infantil, ja que és la garantia d’una educació de qualitat. Mentrestant cal prioritzar l’escola pública front l’escola privada, perquè l’escola pública és el futur, a l’escola pública tots i totes tenim cabuda.

firma i difon!!


dimecres, 4 de febrer de 2015

Cap escola es tanca: entrevista sobre la lluita del Col·legi Ramiro Jover

Foto després de la entrevista
El CEIP Ramiro Jover està en el barri obrer de Sant Marcel•lí, un barri molt combatiu al que va venir a viure gent de l'emigració tant de pobles valencià-parlants com d'altres llocs de la península. El Claustre ha sigut bastant estable al llarg del temps, i amb una alta afiliació sindical (al voltant del 70%).


El centre té més de 400 alumnes i dues línies, les dues en valencià. La primera línia es va aconseguir al principi del col•legi per la pròpia demanda i pressió de l'Associació de Veïns, i la segona va ser també una demanda de la matrícula. Ara estem apostant pel trilingüisme. 

mares i pares del CEIP Ramiro Jover a les mobilitzacions unitàries

Entrevista apareguda a la revista "Treballadors/es de l'Ensenyament" nº349


Pau: Hola Eva, hola Tania. Podeu presentar-vos per favor?
Eva: Sóc Eva Tarin, sóc mestra de primària i d’infantil. Porte 9 anys en l’equip directiu en aquest col•legi. Estic fent classe en el primer cicle de primària. Estic afiliada a CCOO des del primer any de treball. He passat alts i baixos amb el sindicat, i ara continue amb el Comissions Obreres. Sóc castellanoparlant, però sóc una persona que pensa que el valencià és cultura i entre tots i totes l’hem de defensar. 
Tania: Sóc Tania Carbonell, sóc mare d'un alumne d'infantil del Ramiro Jover.. Sóc castellanoparlant però estic en la defensa de l'escola en valencià cent per cent, i volia que el meu fill anara a una escola en valencià. Treballe en una empresa de material esportiu on, també des del sindicat, he hagut de defensar els meus drets. Tinc reducció horària en el meu treball i açò em permet atendre millor a la meua família i estar implicada en el AMPA.

Pau: Com coneixeu que el vostre col•legi pot patir la retallada d’una unitat?
Eva: La primera que ens informà va ser la inspectora. Cap al mes de novembre, en una reunió que tinguérem ens va soltar que érem candidates a supressió quatre escoles de la zona. Allò primer que férem van ser les al•legacions al Consell Escolar Municipal, organitzar-nos en el Consell Escolar del centre i fer una assemblea de delegats i delegades de mares i pares. El 14 de febrer se publica l’arranjament escolar on apareix que a la nostra escola li suprimeixen una línia, i a partir d’ací la cosa ja es posa més activa.
Acte d'inici de curs de la Plataforma per l'escola pública al CEIP Ramiro Jover
Vàrem veure que lo que ens podria salvar era la matrícula. Però clar, quan està la informació de que et poden suprimir, la gent se desanima i li entra la por. Era lluitar contracorrent. La nostra escola sempre ha tingut molt bona matrícula, en canvi eixe any, entre la baixada de la natalitat i la política de districte únic, tinguérem problemes.
Tania: Gràcies a una assemblea de delegats i delegades de mares i pares que va convocar l'equip directiu, ens informem del problema de la supressió i ens vam posar les piles. Implicant-nos en el moviment reivindicatiu, tenint entrevistes en Conselleria, i fent campanyes en el barri per la nostra escola.

Pau: Davant la política neoliberal de districte únic i les retallades, supose que heu fet un treball important per recuperar l’educació, per recuperar la línia al vostre centre...
Tania: Comencem una campanya de pre-matrícules i una jornada de portes obertes perquè el barri coneguera el nostre col•legi a la qual va vindre moltíssima gent, amb tallers i concert, i en la qual es van implicar tant mares com a mestres. 
cartell al CEIP Ramiro Jover: Sí es pot
Malgrat la por d'alguns pares i mares enfront de la supressió hem resistit. Se'ns ha unit un grup de gent que es quedaven fora, que els seus fills es quedaven sense col•legi i que han lluitat fins a l'últim moment posant com a primera i única opció el nostre col•legi. Per tant la victòria a la supressió ha sigut també gràcies als pares i mares que han superat eixa por i que han optat pel que volien sense tirar-se arrere. 
La Conselleria, tant que parla de llibertat de centre, ací han vist que els pares i mares valentes són els qui s'han plantat i els qui, arriscant-se, van mantenir la matrícula al centre. Açò ha sigut el definitiu.
Eva: A més cal tenir en compte que si ens llevaven una unitat, hi havia dues mestres que se suprimien. Eixes dues mestres s'han implicat molt.

Pau: Entenc que és imprescindible un procés de mobilització sense el qual no és possible obrir escletxes. La lluita és necessària per a prendre consciència dels problemes i per plantar cara a les retallades.
Tania: Des de l’AMPA s'ha vist que feia falta fer les coses amb iniciativa. I el problema de la supressió ens va unir molt a les famílies del col•legi i a la comunitat escolar en conjunt. Pensem que calia fer un col•legi més fort i més preparat per a lluitar, perquè açò no anava a ser ni la primera ni l'última vegada que anàvem a tenir problemes: fixat que la nostra línia segueix suprimida, però habilitada. Però ara ja sabem com lluitar.
Jo sempre vaig voler que el meu fill vinguera a aquest col•legi: pel nivell que té el col•le, per les instal•lacions… pel sistema educatiu.
convocatòria del Ramiro Jover
Eva: A nivell de mobilització hem fet dos tancaments pedagògics amb xarrades i debats, amb sopar i convivència de 17 a 24h. El carnestoltes d'enguany ha sigut reivindicatiu juntament amb altres col•legis del barri. Hem fet cacerolades en la porta del col•legi, hem fet les concentracions dels divendres negres i hem participat en totes les manifestacions que han anat convocant els sindicats i la Plataforma del País Valencià. I sempre amb les nostres pancartes.

Pau: Però per a que la mobilització no siga estèril, cal que conquistar i concreta els avanços, no?
Tania: Respecte de les negociacions amb Conselleria, vam tenir tres reunions. Ells insistien que si no teníem matricula no hi hauria res que fer. I la directora i jo els convidem al fet que conegueren el nostre col•legi i el nostre sistema educatiu. Per açò ens vam tornar a reunir i presentem la llista de pre-matrícules i dades més concretes. 
Però inclus al•legant tot, igualment ens van dir que “no”. Així que vam anar directament i ens plantem en Conselleria a demanar una reunió urgent per a tractar de resoldre el tema. Ens van atendre i plantegem de nou nostres demandes.
Als dos dies van cridar per a informar-nos que habilitaven la línia. Aqueix moment va ser molt intens, va ser una alegria molt gran després de tot el que havíem lluitat. 
Eva: Durant aquest temps hem tingut el suport de l'Associació de Veïns, d'organitzacions polítiques com Compromís i Esquerra Unida, i de diverses organitzacions sindicals. I en algún moment determinat CCOO ens va ajudar molt en la lluita per recuperar la línia.
Somriu, sigues optimista i lluita :)
Tania: Hi ha molta gent que no s'implica, gent que no té aqueix esperit de lluita ni de defensar els drets. Però hi ha hagut molta unió del centre: AMPA, direcció del centre, conserges,… El que s'ha tractat és de fer un col•legi molt democràtic i que estiguèrem tots molt units enfront de totes aquestes agressions.

Pau: En quina situació es troba ara el col•le?
Eva: En aquests moments la unitat de 3 anys està habilitada per al curs 14/15, les dos professores estàn provisional. A l’any que ve hem de tindre matricula per a que ens tornen la unitat.  L’escola anem a apostar per les llengües, pel valencià i per l’anglès. Hem avançat però es manté.
Tania: Hem guanyat una batalla, però la guerra està ací. Volem que ens retornen la línia.

Pau Com veieu el futur?
Tania: Perquè l'escola pública guanye espai cal fer una política d'igualtat d'oportunitats sense privilegis per a l'escola privada. Que ens posen en igualtat de condicions i podrem parlar d’educació.
Respecte de la nostra lluita, jo en tot moment pensava que ho podíem aconseguir. Hem tingut molts suports. I hem estat coordinats.

Pau: Enhorabona per la vostra lluita que és un exemple i que s’està reproduint en molts altres llocs del País Valencià. Cal que continuem units i unides defensant l’escola pública, la de totes i tots.

Tania i Eva: saviesa a grapats!!

dilluns, 26 de gener de 2015

Conclusions de l'Assemblea sobre els resultats electorals

Assemblea delegats i delegades FE CCOO PV ensenyament públic València

Data: 18 de desembre, 19h
Lloc: Seu de CCOO PV de València.
Assistèxen: 40 companys i companyes. Persones apoderades, interventores a les Eleccions Sindicals, i delegats i delegades de centre de les següents localitats i

NOTA 1: Aquesta acta reflecteix les aportacions a l’assemblea de companys i companyes sobre el que pensem del moment sindical i polític. No reflexa necessàriament la línea del sindicat. La FE CCOO PV l’ha propiciat des de la participació per tal d’incorporar-les al nostre discurs i línea de treball juntament amb altres assemblees i trobades d’altres localitats i des de la reflexió i presa de decisions de la nostra organització.
 NOTA 2: Les aportacions literals venen entre cursiva i entre cometes al text per tal de ser fidels a les aportacions concretes i a la reflexió col·lectiva de l’assemblea.


 Ordre del dia:
1.- Anàlisi dels resultats electorals
2.- Propostes d’actuació


1.- Anàlisi dels resultats electorals

Introducció:
En les eleccions sindicals de Desembre de 2014 hem patit una derrota sense pal·liatius. Encetem una nova etapa amb una nova configuració de majories en la qual STE tindrà la majoria absoluta, i CCOO serà pràcticament la única alternativa sindical. La resta de sindicats queden molt reduïts.

Els resultats són les següents: la participació passa d’un 65% a les darreres eleccions a un 45% en les actuals. CCOO passa d’un 19,45% a un 16,7% (perdem un 2,8% i uns 2500 vots). STE obté majoria absoluta amb el 57%, mentre CSIF, UGT i ANPE s’enfonsen.

Tendències globals de fons respecte del sindicalisme:



comarques: Aldaia, Picanya, Meliana, Albal, Ribera Alta, Port de Sagunt, Silla, Foios, Ribarroja, Burjassot, Mislata i València (Abastos, Malva-rosa, Cabanyal, Eixample, Patraix, Conservatoris, …)
  • Som i ens sentim un sindicat de classe i hui sembla que és una cosa que no “està de moda”.
  • “Hi ha poca “cultura sindical” als centres educatius”. En alguns centres es parla molt poc de la situació de l’escola pública o de la realitat socio-laboral. També es constata que la forta càrrega de treball no afavoreix el debat entre docents.
  • Falta molta consciència social entre el professorat. Molts queden contents de tindre “la butxaca plena” gràcies als acords, però no són capaços de conèixer i reconèixer que és gràcies al sindicalisme i a la negociació col·lectiva.
  • El context social i alguns fets concrets que afecten al sindicat no ens han afavorit: targetes black, foto de la signatura de l’acord d’ocupació, ... “Ha faltat autocrítica”

Algunes persones també valoren que la gestió d’alguns acords de recuperació de drets signats per FE CCOO PV han estat difícils d’entendre per part dels treballadors i treballadores, donat el context i el govern amb qui se signava “És més fàcil estar a la contra encara que després es beneficien igualment de l’acord”. “Si firmem acords amb qui abans ens ha retallat la conclusió simplista, però que de vegades cala, és que <<som el mateix>>”. “Hi ha un excés de responsabilitat, inclús quan no es signen acords”.

Valorem que la campanya de les eleccions sindicals del nostre sindicat ha sigut bona. Entenem que hem treballat molt aquests anys i que el treball fet no s’ha vist reflectit suficientment. “Al meu centre CCOO hem estat presents els quatre anys fent discurs i treballant”

Constatem que hem viscut una campanya de descrèdit a CCOO per part de l’STE. Amb més o menys agressivitat segons zones i moments, a l’assemblea es constata que el discurs “anti-sindicalisme de classe” que ha fet el sindicat majoritari ha estat present a les eleccions. “L’STE ha estat marruller, sense quasi propostes sindicals”. Que el personal estiga informat és important, perquè “la campanya de l’STE ha estat de <<confusió>>”
“Hi ha poca reflexió en els Claustres, de vegades s’accepten les <<notícies>> sense contrastar, banalitzant el treball sindical”.

Un altre dels elements molt significatius ha sigut la baixa participació. Alguna gent considera que la no presència de mesa electoral en cada centre ens pot haver perjudicat. La campanya de descrèdit sindical ha estat decisiva per a aquesta baixa participació.

Un tema de debat per als propers temps serà veure el paper que juga el sindicat que ha obtés la majoria absoluta, quin perfil tindrà a partir d’ara. Entenem que la forta pujada fins aconseguir la majoria absoluta, conjuntament amb l’enfonsament dels “sindicats de dretes”, indica que dins l’electorat de l’STE hi ha molt votant políticament conservador. “Hi ha gent que es mobilitza i vota STE, però hi ha molta gent que no es mobilitza mai i també els ha votat”. “Alguna gent igual s’afilien a l’STE que a l’ANPE”
Molta gent se sent incòmoda amb “bronca” entre sindicats, pensa que s’ha d’evitar.“Ells van en contra nostra. Hem d’entrar en eixa dinàmica?, no!”, “La nostra estratègia no ha de caure en el joc brut”

Respecte de la linea general del sindicat: Com a opinió generalitzada, entenem que el sindicalisme de classe que representa CCOO a l’ensenyament públic té un espai propi i consolidat, encara que som minoritaris. Entenem que “caldrà matisar el discurs, però no canviar-lo” No hem de canviar el que som, ens sentim contents de ser progressistes sense complexos i de defensar l’escola pública. Aquests trets no han de canviar en el futur.


2.- Propostes d’actuació

Algunes idees que es posaren damunt de la taula per a considerar i per a desenvolupar:
  • És clau tindre activa a l’afiliació i enfortir cada dia la xarxa de delegats i delegades. Aquesta és la clau que compartim. “El sindicat som totes i tots”.
  • Tenim experiències positives d’actuació de docents en actiu, delegats/des de CCOO, amb una tasca molt interessant: actualització del tauler sindical, enviament sistemàtic de correus als companys i companyes, tertúlies i debats, assemblees,...
  • Hem de decidir quin serà la nostra actitud i posicionament concret davant la majoria absoluta. Hi ha el “perill de vore a l’STE com enemic”, però està clar que“no anem a estar al seu costat”.
  • Si només plantegem com guanyar eleccions i a l’STE, ens equivoquem. Hem de crear consciència col·lectiva soci-política sindical, des de la unitat amb la comunitat educativa.
  • El model sindical que vivim és propi de la Transició Espanyola. Hem de canviar la nostra relació sindical amb les treballadores/és.
  • Hem de continuar cuidant els espais unitaris i de treball de proximitat, dotant-los de capacitat d’incidència: Plataformes i Consells Escolars Municipals
  • Hem de sistematitzar i organitzar el treball sindical que poden fer les persones del sindicat que ara estan jubilades que poden jugar un paper significatiu en determinats llocs i moments.
  • El panorama polític a partir de maig pot ser diferent i serà necessari contemplar-lo per la reorientació de la línea sindical.



Avançar en el cami de fer més transparent el sindicat: Se poden fer públiques les actes d’algunes reunions que considerem significatives (com aquesta assemblea), convocar sistemàticament a l’afiliació per activar la militància i la participació, aprofundir en les consultes sobre decisions importants del sindicat (convocar una vaga, signar un acord, etc.). Per això l’afiliació també ha d’assumir la seua participació continuada.

divendres, 2 de gener de 2015

L'abstenció en les eleccions sindicals en ensenyament públic

Una de les dades més significatives de les passades eleccions sindicals del 4 de desembre de 2014 va ser sens dubte l'alta abstenció. Crec que no hem parlat suficientment sobre aquesta situació, i no hem analitzat seriosament les seues causes. Vaig a dedicar una petita reflexió, per a començar aquesta tasca necessària.

manifestació pel dret del vot per a les dones
De quines dades estem parlant? En les eleccions sindicals de 2006 la participació va ser del 62%, en les de 2010 va ser del 67% i en les de 2014 ha sigut tan sols del 47%. Efectivament hi ha hagut una forta abstenció. La participació en totes les eleccions (des que es va conquistar la possibilitat de tindre d'eleccions sindicals en la transició) sempre ha sigut al voltant del 60% i en aquestes ha baixat del 50%.

A quines causes NO és hagut. STE, sindicat que ha obtingut significativament la majoria absoluta precisament en aquestes eleccions, ha fet una campanya de descrèdit a altres sindicats, i especialment a CCOO, dient que la causa de la baixa participació ha estat deguda al fet que no hi havia meses electorals en cada centre educatiu. La veritat és que en 2006 va haver-hi menys meses que en 2014 i la participació va ser del 62%. Així que es pot afirmar sense mentir que la quantitat de meses no pot explicar una participació tan baixa. Una altra cosa és que es faça una massiva campanya dient que va a haver-hi una baixa participació, que finalment la hi haja, i que després s'explique la baixa participació degut la quantitat de taules (supose que coneixeu la “profecia autocumplida”, no?).

Ací tampoc hem viscut una campanya a favor de l'abstenció o del boicot per raons polítiques com podrien haver fet des de posicions anarquistes. Açò encara em resultaria legítim. Sempre vaig simpatitzar amb postulats llibertaris. Però no s'ha viscut gens d'açò. És pura desafecció al sindicalisme i a la política en general.

Anem a tractar de cercar algunes causes reals. Perquè el tema és suficientment important perquè ens ho prenguem de debò, i perquè no ho utilitzem precisament per a atacar al sindicalisme. Crec que el resultat de les eleccions, lligat a la baixa participació, té explicacions més complexes i que tenen a veure amb el descrèdit del sindicalisme que vivim actualment, i amb l'auge del sindicalisme corporatiu i de discurs feble.

Al costat dels propis errors del nostre sindicat, i al costat de l'operació de descrèdit general contra els drets sindicals en general, hi ha altres factors més propers a l'ensenyament públic valencià. Considere que no és possible entendre l'alta abstenció si no parlem de la cultura dominant actualment de “tots els polítics són iguals”, “al final tots ens venen”, “m'és igual que siguen de dretes que d'esquerres”, “si recuperem algun dret són engrunes i ens els donen perquè s'acosten les eleccions”,… i altres afirmacions per l'estil. Creec sincerament que en aquesta campanya s'han impulsat moltes d'aquestes idees, que a voltes a més són  clarament antisindicals.

Però no és només responsabilitat del sindicat de la majoria absoluta, sinó que és un problema que es manifesta a través d'una alta abstenció però que és de fons i al que des de CCOO hem d'encarar.

Tenim molts reptes per davant aquests anys i la necessària regeneració sindical, han de suposar canvis en positiu per a enfortir el sindicalisme de classe i les seues posicions en defensa de tots els treballadors i treballadores, especialment dels sectors més febles, en defensa dels serveis públics i que no perda la seua càrrega utòpica de transformació social.